Fira 2009!!!

Aquest dissabte ens hem de tornar a reunir per organitzar la fira. Hem passat de tenir un perfil aproximat a dibuixar ja petits detalls. És important que vingueu doncs aquest dissabte a les 16h al Casal.

La cosa comença a pintar bé, i el que és més segur és que ens ho passarem genial!!!

ATENCIÓ! N'HEM DE FER UNA DE GROSSA

Aquest dissabte 12 de setembre a les 5 de la tarda, reunió informativa sobre la Fira 2009.

Necessitem gent amb empemta per arrencar un nou projecte, per dotar de caràcter la Fira d'Olost. Qui no sap actuar, potser sap organitzar, o dirigir, o posar música, o muntar decoració, o... Segur que ets necessari/a.

Us hi esperem!!!

POCA ACTUALITZACIÓ!!!

Disculpeu, per la poca actualització...La veritat és que no tinc gaire temps per mantenir-lo com hauria d'estar, però és que el poc temps de que disposo (lliure) l'haig d'aprofitar per anar a entrenar i estar una mica amb les amics (que per cert... últimament he fallat bastant).

Bé, i és que de vegades no sé si us ha passat, la vida va més depressa del que podeu anar vosaltres? A mi, de tant en tant em passa... i ara n'és el cas. Per això, el blog és una de les coses que deixo d'actualitzar. De totes maneres vaig enere a tot arreu.

Espero estar jo actualitzat aviat, i tenir el blog com es mereix. Gràcies

Cursa Muntanya!!

Aquest cap de setmana, diumenge 8 de març a les 8:30 es donarà el tret de sortida de la primera Cursa de Muntanya Via Fora.

La cursa té 15 quilòmetres i amb paraules textuals que volten pel web: "El recorregut és ben variat, com una amanida catalana. Fins i tot, gràcies a les nostres "fonts", hem pogut saber que segurament ens mullarem els peus i, segons com evolucioni la climatologia, també els turmells (?). Que ningú es faci enrere però és millor anar ben informats." Recomanen portar sabates de recanvi.
Per garantir l'èxit d'una bona cursa (per totes les que he voltat) cal complir 3 aspectes molt importants: 1 el recorregut (que està garantit pels nostres paissatges i boscos), 2 la organització (que ja va quedar demostrat a la I Marxa que no fallen) i 3 el suport de la gent i el públic. Aquest últim és força important i fa que una cursa sigui bona per un corredor o especial (quan hi ha molta gent). Per això informo que la sortida és a la Plaça a les 8:30 i a partir de les 9:20 ja començaran a arribar els primers al Pavelló (arribada). És important animar, sobretot als participants aficionats, recomforta i ajuda molt psicològicament. Us ho dic perquè jo sóc d'aquesta massa que arriba quan els primers ja s'han dutxat, però dels que gaudeixen d'aquests petits plaers.
AVÍS: Pels que teniu una mica de respecte a la cursa, no sé si us ajudarà o no, però jo seré la persona escombra: Disposat a ajudar a arribar a tothom i si algú es fa mal o vol deixar-ho no hi haurà cap problema. Animeu-vos!! És una bona oportunitat per introduir-se en aquest món hi ha casa, amb gent coneguda.

Punt Inquiet

A partir d'aquest mes de febrer, i amb el suport del consorci, es tornarà a donar un impuls al Punt Inquiet. El nou horari és els dijous de les 16 a les 20 hores. El lloc, de moment, és als baixos de l'Ajuntament.

Què és el Punt Inquiet? Doncs un servei per als joves (es considera jove dels 13 als 34 anys, potser no t'ho pensaves però encara ets jove jeje). Un servei d'informació, d'orientació i d'ajuda. S'oferirà una borsa de treball, suport a les entitats, suport als grups de joves (encara que no siguin entitat o organització), organitzar cursos i activitats, borsa d'habitatge, orientació laboral, orientació pedagògica, etc. i més.

La Susanna (Educadora Social), serà la persona encarregada d'informar i gestionar el Punt Inquiet.

De moment no dono més informació, la Susanna es posarà aviat en contacte amb vosaltres i convocarà una reunió per presentar millor aquest servei. Falten encara per resoldre alguns dubtes, però si la voleu conèixer hi podeu passar en l'horari esmentat.

Grand Courage!!

Doncs si! Grand Courage (no sé si s'ecriu així, perquè això dels idiomes no ho domino gaire), aquesta és la paraula que vaig sentir més cops. Tot i que el mal de panxa que tenia fins el quilòmetre 15 em feia pensar que es repetiria l'experiència de la Havana, el resultat per mi va ser molt bo.
A partir del quilòmetre 18 es bifurcaven els camins, el de la mitja marató, o el de la Marató (Cap a les palmeres), i pensava que amb aquell mal de panxa no podria continuar. Però de cop em va venir una gran punxada a l'estómac, arrossegava problemes des de la sortida, era el quilòmetre quinze, però per sort es trobava en una avinguda... Em vaig ajupir de cop al mig de la carretera i uns nois que estaven en una terrassa d'un bar m'oferien aigua. Se'm va encendre la bombeta i els hi vaig demanar on era la "Toalette". El cambrer m'hi va acompanyar, i ale...(no continuo). A la sortida del lavabo vaig agraïr l'oferiment d'aigua dels nois, i vaig reprendre la marxa sense saber fins on arribaria, però per sort... Va resultar ser que era culpa dels nervis i el mal de panxa va desaparèixer. I com que de tossut en sóc un tros, de cap a la Marató, sense pensar-hi. Vaig acabar la mitja (21 kms) en 2 hores i 10 minuts, bastant malament però clar, la parada i els inconvenients m'havien retardat.
La resta de la cursa no va ser fàcil perquè es va posar a ploure, aproximadament va ploure durant una horeta, però la meta ja era més aprop. Al final, després de saltar al final d'una pujada el mític MUR (cap els quilòmetres 36 i 37), tot va anar cara avall i vaig poder tornar a recordar aquells moments tant difícils d'explicar que t'enganxen a la distància de Filípides. I és que patir 40 kms, per gaudir-ne 2 i escaig no té preu. Grand Courage, Chapeau!! Això és tot el que entenia del públic que encara animava als corredors aficionats que tardem tant!! Una passada. Ells entenen el patiment de tots els participants i el valoren el teu esforç. Al final, 4 hores i algun minut, cosa estranya, això volia dir que vaig millorar la segona mitja quan el més normal és que comencis a decaure.
Al final 196 metres després de 42 kms, i una bona abraçada que m'esperava a la meta, van acabar amb aquest somni que va començar després de la llarga lesió de l'any passat.
A!! També em van donar medalla!! A tots els que acabavem es clar!! Si podeu proveu-ho, és indescriptible!!