Punt Inquiet

A partir d'aquest mes de febrer, i amb el suport del consorci, es tornarà a donar un impuls al Punt Inquiet. El nou horari és els dijous de les 16 a les 20 hores. El lloc, de moment, és als baixos de l'Ajuntament.

Què és el Punt Inquiet? Doncs un servei per als joves (es considera jove dels 13 als 34 anys, potser no t'ho pensaves però encara ets jove jeje). Un servei d'informació, d'orientació i d'ajuda. S'oferirà una borsa de treball, suport a les entitats, suport als grups de joves (encara que no siguin entitat o organització), organitzar cursos i activitats, borsa d'habitatge, orientació laboral, orientació pedagògica, etc. i més.

La Susanna (Educadora Social), serà la persona encarregada d'informar i gestionar el Punt Inquiet.

De moment no dono més informació, la Susanna es posarà aviat en contacte amb vosaltres i convocarà una reunió per presentar millor aquest servei. Falten encara per resoldre alguns dubtes, però si la voleu conèixer hi podeu passar en l'horari esmentat.

Grand Courage!!

Doncs si! Grand Courage (no sé si s'ecriu així, perquè això dels idiomes no ho domino gaire), aquesta és la paraula que vaig sentir més cops. Tot i que el mal de panxa que tenia fins el quilòmetre 15 em feia pensar que es repetiria l'experiència de la Havana, el resultat per mi va ser molt bo.
A partir del quilòmetre 18 es bifurcaven els camins, el de la mitja marató, o el de la Marató (Cap a les palmeres), i pensava que amb aquell mal de panxa no podria continuar. Però de cop em va venir una gran punxada a l'estómac, arrossegava problemes des de la sortida, era el quilòmetre quinze, però per sort es trobava en una avinguda... Em vaig ajupir de cop al mig de la carretera i uns nois que estaven en una terrassa d'un bar m'oferien aigua. Se'm va encendre la bombeta i els hi vaig demanar on era la "Toalette". El cambrer m'hi va acompanyar, i ale...(no continuo). A la sortida del lavabo vaig agraïr l'oferiment d'aigua dels nois, i vaig reprendre la marxa sense saber fins on arribaria, però per sort... Va resultar ser que era culpa dels nervis i el mal de panxa va desaparèixer. I com que de tossut en sóc un tros, de cap a la Marató, sense pensar-hi. Vaig acabar la mitja (21 kms) en 2 hores i 10 minuts, bastant malament però clar, la parada i els inconvenients m'havien retardat.
La resta de la cursa no va ser fàcil perquè es va posar a ploure, aproximadament va ploure durant una horeta, però la meta ja era més aprop. Al final, després de saltar al final d'una pujada el mític MUR (cap els quilòmetres 36 i 37), tot va anar cara avall i vaig poder tornar a recordar aquells moments tant difícils d'explicar que t'enganxen a la distància de Filípides. I és que patir 40 kms, per gaudir-ne 2 i escaig no té preu. Grand Courage, Chapeau!! Això és tot el que entenia del públic que encara animava als corredors aficionats que tardem tant!! Una passada. Ells entenen el patiment de tots els participants i el valoren el teu esforç. Al final, 4 hores i algun minut, cosa estranya, això volia dir que vaig millorar la segona mitja quan el més normal és que comencis a decaure.
Al final 196 metres després de 42 kms, i una bona abraçada que m'esperava a la meta, van acabar amb aquest somni que va començar després de la llarga lesió de l'any passat.
A!! També em van donar medalla!! A tots els que acabavem es clar!! Si podeu proveu-ho, és indescriptible!!

Obres, Obres i més Obres!!!

Aquest escrit, com confirma el títol és per parlar de les obres que s'estan duent a terme a Olost. (Tota la informació diriem que és una mica meva, per tant les dates no són massa fiables).

Com ja heu pogut comprovar engegades (segur que me n'oblido d'algunes) hi ha:
-Les del Nou pont d'Accés de l'Àrea Educativa i Esportiva
-Els carrers de davant del Pavelló i de l'Escola
Esperem (ja sabeu com va això de les obres) que cap al maig estiguin totes dues acabades.

També n'hi ha de futures:
-La remodelació de les "casetes" (vestuaris, serveis, bar...) de les piscines. De moment està encarregat el projecte. No m'atreveixo a posar data ni de començament de les obres, ni de finalització, de moment es comença a fer el projecte.

Així que aquest estiu el poble tindrà una petita netejada de cara, i d'un estiu a l'altre haurà canviat (a millor) la fesonomia.

La Foto és de la inauguració de la Nova Escola d'Olost, un dels fets més importants d'aquest passat 2008.

Acaba la Campanya Olost 1.100 Anys!!!

Si, s'ha acabat l'any 2008, l'any en què Olost celebrava el seu 1.100 aniversari (des que se'n té documentació escrita).

Aquest any ha sigut especial pel què fa a certes celebracions (Inauguració Escola, Trobada de Senglars de Catalunya, Carnestoltes, La primera Travessa als voltants d'Olost organitzada pel Via Fora, Curses Ciclistes, Pedalada, Activitats de Nadal, Concert i divertimento al Casal dels Avis Pro Marató, la Pastarruca, etc), però sobretot per la Festa Major. El punt negatiu de l'any el va posar la climatologia que va afectar a tots els actes de la Fira.
Però la Festa Major... Aquest any ha sigut d'inflexió, per certs canvis importants, i perquè s'ha posat una primera pedra. El primer canvi ha estat el de la Orquestra, que pel que ha anat arribant va agradar. I el segon canvi (la primera pedra) és el començament del Pagès de Ferro... Quin fart de riure. Esperem que vagi a més i que duri més anys, ja que és un producte molt autèntic i que ens pot crear marca.

Pel que fa a actes específics dels 1.100 anys no se n'han fet perquè creiem que ja s'han fet molts actes i festes. No es pot incrementar la despesa de l'Ajuntament excessivament en un sol aspecte, quan n'hi ha d'altres de molt importants també i que perllongaran en el temps.

Així que agraïr a la feina feta per tothom i les ganes que hi han posat (moltes entitats) i ànims per seguir dinamitzant el poble. Que amb l'esforç vostre Moltes Coses s'han fet aquest any quan en vols fer un resum!